La Doloretes és una de les 10 campanes que hi ha al campanar de Les Borges Blanques i la que presenta l’aspecte més rústic i deteriorat. Segons Pere Giné, impulsor de l’escola de campaners de Les Borges, és la que té el só més dolç. Toca unes 200 vegades al dia, ja que és l’encarregada de marcar els quarts i s’afegeix al volteig general en les festes assenyalades.
Fins ara es creia que la campana estava fosa als voltants del 1800, ja que el segell del fonedor és poc definit i desconegut i no es pot identificar amb fonedors de qui es coneix el període de treball
, però un estudi recent fet per Blai Ciurana (campanòleg, estudiant de carilló a Bèlgica i secretari de la Confraria) i Francesc LLop i Bayo (antropòleg i expert valencià del món campaner, fundador del gremi de campaners de la catedral de València i lo Miquelet) porta a afirmar que la campana va ser fosa al voltant del 1300. També coincideix amb aquesta datació la valoració que n’ha fet Laura de Castellet, experta en campanes antigues.
Per datar la Doloretes (nom popular, ja que la campana no porta el nom a l’epigrafia) els experts s’han fixat en les lletres, la forma, les anses i la falta de decoració. La inscripció que hi ha, que fins ara no s’havia pogut desxifrar, diu: +IHS NAARENUS REX IUDEORUM , traducció al català: Jesús de Natzaret, rei dels jueus.
Aquesta campana és, doncs, més antiga que el campanar, que és del segle XVIII, això fa pensar que segurament pertanyia a l’antiga església gòtica que va precedir l’actual.