En aquest interessant article Xavier Pallàs, membre de la Junta de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, fa una reflexió sobre la importància i el perquè d’aquesta declaració per part de la UNESCO, de com les campanes han estat un mitjà de comunicació importantíssim en les societats ocidentals amb els seus codis que organitzaven la vida comunitària.
També reflexiona sobre l’abandonament i oblit d’aquest patrimoni, tan material de les campanes i campanars, com immaterial en coneixement de tocs i consuetes, degut sobre tot als efectes de la Guerra Civil i a la posterior electrificació dels campanars. La protecció del patrimoni immaterial ha de començar per la protecció i conservació del patrimoni material amb el qual es produeix.
Posa en coneixement la tasca ingent començada per unes quantes persones per inventariar campanes i campanars de comarques, algunes amb la conseqüent publicació en forma de llibre, així com la destacada posada en marxa de diversos grups de campaners arreu del territori català disposats a no deixar perdre aquest patrimoni i a cuidar per la conservació de les campanes i els edificis que les acullen, com havien fet des de sempre els campaners, així com la tasca divulgativa i d’assessorament que du a terme la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya des de la seva constitució l’any 1993.
Per acabar presenta l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, la finalitat de la qual és formar una nova generació de persones que mantinguin vives les campanes i recuperin els tocs manuals i les formes tradicionals de tocar. Aquesta Escola, impulsada pel mateix Pallàs, ha format 18 alumnes en aquest primer curs.
Podeu llegir l’article complet a l’enllaç següent:
umanitatLlorenç Llongarriu, campaner de Sant Romà de Joanetes (La Vall d’en Bas) tocant quatre campanes alhora, dues amb les mans i dues amb els peus. Foto: Frontissa.