La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, té com a copatrons, seguint venerable tradició, a la Verge de Montserrat, per raó del seu abast geogràfic i a Sant Paulí de Nola i Santa Bàrbara, per raó de l’activitat desenvolupada.
Sant Paulí de Nola
Patró dels campaners. Sant Paulí de Nola fou ordenat sacerdot a Barcelona, de mans del Bisbe Lampius responent a un clamor popular al seu favor. La tradició li atribueix la introducció de les campanes a l’església occidental, motiu pel que és venerat com a patró dels campaners juntament amb Santa Bàrbara. Havia estat governador de la regió italiana de Campania abans de la seva conversió i hi retornà per a retirar-se a fer una vida monàstica. D’aquí prové el mot “campana/es”, que en determinats indrets s’anomenen també “nola/es” en honor del Sant.
Santa Bàrbara
Patrona dels campaners. Advocada contra els llamps i les tempestes. Filla d’un pagà que la reclogué en una torre. Ella, de forma autodidacta, s’instruí i es convertí al cristianisme i, descobert aquest fet, fou condemnada, torturada i executada, esdevenint així màrtir de la nostra Fe. S’explica també que quan era el seu propi pare qui anava a degollar-la li va caure un llamp del cel i el va carbonitzar. Per aquest fet, és protectora contra el llamp, el foc i les explosions en general i patrona dels miners, els artillers i els campaners.
La capacitat de les campanes de trencar les tempestes, amb el seu so potent invocant la clemència divina, prové certament de molt antic, i en diverses poblacions, especialment agrícoles hi havia un toc concret per fer dissoldre les tempestes que portaven pedregada. A Cervera, encara s’executa manualment una vegada a l’any el dia de la patrona.