La Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya es va constituir formalment el dia 2 d’octubre de 1993 a Os de Balaguer, si bé s’havien realitzat reunions prèvies al respecte tant al mateix poble com al Reial Monestir de Santa María de Montserrat on, encara avui, tenen lloc anualment les Assemblees Generals de l’associació. La seva gènesis però, prové de força temps abans…
En efecte, des de temps immemorials, Catalunya ha estat beneïda amb un gran nombre d’edificis de culte de la Santa Església Catòlica: catedrals, monestirs, esglésies, capelles i ermites, aixecats pels nostres avantpassats. Tots aquests edificis tenien els corresponents campanars: d’espadanya o de torre, l’element més destacat, el que crida més l’atenció, en la silueta retallada de qualsevol poble o ciutat. Tots els campanars disposaven de les seves campanes, esquelles o senys, i, naturalment, els seus campaners, encarregats de tocar-les, ja sigui pels propis actes de culte (àngelus, oració, exposició, misses, hores canòniques, bateig…) com, successivament, els tocs civils (les hores, a foc, a sometent, a morts…), marcant els temps de festa i de treball.
Volgué la providència que aquests campaners que es trobaven dispersos per tota la geografia catalana, si bé certament es podien conèixer i inclús col·laborar esporàdicament a títol individual, fossin convocats a les successives Trobades de Campaners a Os de Balaguer pel rector d’aquesta localitat, Mn. Vicenç Alfons i els seus col·laboradors, i anessin agafant consciència col·lectiva, compartint projectes i anhels, entrebancs i esperances.
Uns anys després es decidiren a fundar la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya amb l’objectiu de promocionar, fomentar, divulgar, donar prestigi, protegir, defensar i recuperar les antigues i arrelades tradicions culturals i religioses de les campanes, dels campanars, dels campaners, dels carillons dels carillonistes, així com dels fonedors i instal·ladors de campanes tradicionals, arreu de Catalunya i el món, i particularment aquells usos, costums i tocs que per la seva idiosincràsia formen a Catalunya una identitat plena i diferenciadora, així com, evidentment, fomentar l’amistat entre els confrares, aprofitant d’interès d’aquests per les activitats de la Confraria.
Durant força temps la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya fou presidida pel mateix Mn. Vicenç Alfons, que al finalitzar el seu mandat fou nomenat president d’honor, i exercia de secretari el Pare Valentí Tena, del monestir de Montserrat, gran especialista i enamorat també de Déu, de les campanes i de Catalunya, que encara avui continua vinculat a l’activitat de l’associació.
Avui, els campaners de Catalunya s’apleguen en l’associació, amb el mateix esperit i finalitats, mantenint com a activitats destacades, entre d’altres, la publicació de la revista “El Batall”, veritable referència de l’àmbit, i les ja tradicionals Trobades de Campaners a Os de Balaguer.
Més recentment, han resultat especialment rellevants la organització a Barcelona, l’any 2017, del Congrés mundial de Carillonistes, i la celebració, l’any 2018-2019, del 25è Aniversari de l’entitat.