Aquesta tarda ha mort una gran persona, campaner, alcalde que va ser d´Os de Balaguer, president de la Confraria i que va mantenir l’esperit de la Confraria en moments molt complicats els primers anys dels 2000.
Ha estat l’ànima històrica de la Trobada Nacional de Campaners i Carillonistes d´Os de Balaguer.
Ahir vaig poder parlar amb ell telefònicament, estava ingressat a l´Arnau, i fins i tot en aquella conversa va ser optimista i ens va trasmetre força per tot el que s’està fent.
En l’àmbit personal, us diré que ha mort un home tranquil·lament savi, amb qui podies mantenir converses llargues al cafè de la Leti, amb un tallat per davant, i sempre sorties amb la sensació de que havies après alguna cosa, a vegades senzilla i a vegades profunda, però sempre quedava la sensació de que havies aprofitat el temps.
Amic de molts amics, els històrics de la Confraria sempre et recordarem; ara em ve a la memòria la teva intervenció al Palau de la Generalitat, en ocasió de l’atorgament de Patrimoni Immaterial de l´Humanitat per la UNESCO al toc manual de Campanes.
Als nous confrares que potser no el vau arribar a conèixer, us demano que tingueu un record per a ell.
Amic Ignasi, sols et puc acomiadar amb aquell vers de John Donne:
Ningú no és una illa, complet en ell mateix. Cada home és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar s’emporta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teva pròpia casa: La mort de qualsevol home m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat
Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per tu.
Jaume León
President de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya
